Qui segueix aquest bloc amb una certa continuïtat sap de sobre que qui escriu va marxar, ja fa gairebé un parell d’anys, a Sevilla a cursar un postgrau sobre philosophical counselling, que allà han batejat amb el nom d’Orientació Filosòfica, d’aquí el títol del bloc. A banda de noms, punts de vista, i qui és primer i qui segon i qui ho fa bé, etc, cosa que tots en van una mica plens, la veritat; el fet és que tot plegat aquell món no era per a mi. I no em refereixo a la cerca d’una finalitat pràctica de la filosofia, cosa que crec que no s’ha de cercar, sinó que hi ha és d’arrel. Sinó el món de les intrigues i falsedats amb què es rodeja tot l’entorn de la disciplina a casa nostra, des de l’assessorament filosòfic, més de Madrid i ASEPRAF, conselleria filosòfica, més arrelat a Sudamèrica, passant, clar està, per l’orientació filosòfica de Sevilla.
En aquest món nou de gent llicenciada en filosofia i principalment a l’atur crònic prima més les ganes de fer-se un nom que no pas la creació d’una nova disciplina. Cosa que en el fons no existeix, no hi ha una disciplina que es pugui fonamentar en una mena de consells filosòfics. Sí que hi ha, crec jo, l’habilitat de pensament que assoleix un llicenciat en Filosofia quan ha passat d’una manera digna tot el seu bagatge a la Universitat. És cert que l’estudiant de Filosofia, no el d’Humanitats i mariconades similars, en portar el seu pensament al límit assoleix una habilitat (skill, que dirien els anglesos) que li fa veure les potencialitats d’aquest mateix. La filosofia és una ciència extranya, en comptes de versar sobre una parcel.la particular de la realitat, és a dir, el pensament (i.e. el llenguatge) es dirigeix a un àmbit òntic (amb permís dels heideggerians, eh, Felipe) i intenta esbrinar el per què de les coses que són, o dit d’una altra manera, intenta recercar els elements nòmics imperants a la realitat; la filosofia versa s
