Si no recordo malament hi ha una anècdota atribuïda al nostre amic Plató que narra que uns visitants a Atenes van demanar si podien obtenir la legislació atenenca. Plató els hi va recomenar qualsevol de les comèdies existents per conèixer de primera mà quina mena de lleis regien la vida diària de la pòlis més important de l’època.
Veiem doncs la importància que tenia l’humor en aquella època, Plató no ofereix una tragèdia o no convida a algun dels seus deixebles a tenir la molèstia d’escriure la Constitució atenenca -cosa que sí va realitzar després Aristòtil-, sinó que ofereix qualsevol de les comèdies, i axò és degut a que mitjançant el distanciament que atorga el risible podem apropar-nos d’una manera gairebé íntima a la pròpia naturalesa humana. És l’humor el camí que ens apropa a allò més interior.
Malauradament després de l’epoca de les poleis, l’humor, la comèdia cau en desús i ratlla l’oblit. De fet tota l’Edat Mitjana és una lluita ferotge contra el riure, pensem per exemple que de la Poètica d’Aristòtil no ha romàs la part dedicada a la Comèdia. Em ve al cap l’excel.lent llibre El nom de la Rosa on el bibliotecari abans que surti a la llum aquesta part risible d’Aristòtil prefereix menjar-se el manuscrit enverinat i morir.
Aquesta tradició de seriositat i poca broma ha arribat avui dia amb una força que de vegades a mi m’espanta, aquestes ganes de prendre’s les coses amb cara de pal i no poder riure absolutament de res crec que és un dels mals de la nostra societat i un dels fets que explica l’abundància de pacients en les sales de psicòlegs, psiquiatres, assessors varis, orientadors, etc.
Hi ha coses que es poden solucionar i coses que no, però per adonar-se’n cal establir una distància amb les coses, de la mateixa manera que quan llegeixo no m’amorro al llibre, sinó que prenc una distància suficient, aquest paper el juga molts cops l’humor, hem d’aprendre a agafar les coses amb ironia, fins i tot diria que amb el que s’acostuma a anomenar humor anglès, aquesta ironia és sinònim de filosofia. D’aquí ve el dit "agafa’t les coses amb filosofia". És a dir, pren-te les coses amb un distanciament tal que et permeti discernir.
Aquest post ha tingut origen en la conversa amb un amic, s’ho agafa tot sense l’oportuna distància, com si li anés la vida, i quan els altres agafem distància sobre les coses, s’ofén com si ens ho prenguéssim tot a broma. Un exemple de no entendre les coses.
Doncs això.
