Les més de les vegades els nostres amics psicòlegs, bé suposo que més amics d’uns que no pas d’uns altres, animen als seus clients a parlar amb qui han tingut un problema d’una manera assertiva, tractant que s’expressin i així mitjançant un bon diàleg arribar a un consens que els faci ser bons amics o si més no semblar-ho.
Jo, que odio els psicòlegs, no és res personal, però els odio igualment, sempre m’ha fet gràcia aquestes ànsies de cientificitat que presuposen per a la seva ciència quan realment no hi ha absolutament res de nòmic a la ment humana. Aquestes ganes de parlar que tenen els psicòlegs, que tothom parli i s’estimi no són més que collonades, la veritat de la vida és que el conflicte existeix i punt i hi ha coses que no s’arreglaran mai per molt que s’hi parli, és més penso que és negatiu parlar tant i tant de coses que no tenen remei.
Més val deixar les coses clares, cadascú a casa seva i llestos. Jo recomanaria un bon insult, cap a casa i tots contents, desfogats i problema resolt. No sé per què ha d’haver-hi una conveniència d’opinions, per què haig d’arreglar un assumpte quan realment no vull fer-ho, segur que després de fer una cosa que no vull necessito una bona teràpia que amablement m’oferirà el meu gran amic psicòleg. La psicologia és la ciència més deshumanitzada i deshumanitzadora que existeix, pretén controlar allò que no es pot controlar i que ens ofereix l’essència de la nostra espècie, el propi pensament.
